SUBSTÀNCIA, [SUSTANTIA, SUSTANCIA] s.

Matèria de què una cosa és feta; ésser, natura.

"... que l arbre qui amarga, si tot lo untats de mel no s mudara de la sua sustantia."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Mas lur summa e substancia breu pot esser aquesta: que diligencia es aquella cosa que fa guanyar a l hom lo cel e la terra..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.201, segona partida, XIV

"... donques totes les dites coses son diverses solament en nomenada, car cascuna es nomenada per nom seu, e empero no son diverses en sustancia."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa, IX